Sal... de colors!!!

Bon dia mares i pares!!

Avui us ensenyo la manualitat que vam fer divendres passat, una activitat molt divertida i fàcil de fer a casa.

Podeu utilitzar qualsevol pot de vidre, més gran, més petit, rodó, allargat... Nosaltres us vam demanar un pot petit, el típic dels iogurts de vidre, perquè així ens dongués temps a acabar-lo en un dia i els nens i nenes se'l poguessin endur a casa.

El primer que vam fer va ser recobrir tota la taula amb paper per no embrutar-la. Fet aquest pas els hi vam repartir un trosset de paper a cadascú perquè així quan tinguessin la sal pintada la poguessin avocar al pot de vidre.

A partir d'aquí cada nen va començar a pintar la sal amb guixos de colors. Tan sols cal rascar el guix per sobre la sal i aquesta ja es tenyeix i canvia de color.

Aquest procés el van repetir tants cops van ser necessaris perquè el pot quedés ple de sal. Aquí teniu les imatges de com ho van fer els vostres fills i filles:

L'últim pas va ser tapar el pot de vidre perquè no caigués la sal. Li vam posar una mica de cola blanca per la part superior del pot per assegurar-nos que així no es sortís ni una mica. A més a més, el vam lligar amb un tros de cordill. Aquest va ser el resultat:

I això és tot! Espero que us hagi agradat i que ho proveu amb altres pots a casa. Segur que us ho passeu molt bé!

Una abraçada!

Irene

Les mans pintades!

Hola!

Ja torno a estar aquí :)

L'última activitat que hem fet està molt vinculada a la pintura acrílica i s'ho han passat d'allò més bé!

Les monitores els hi vam pintar les mans amb els colors que ells escollien i just acabades de pintar les van posar en una cartolina blanca. Resultat? En les fotografies el podreu veure! 

Per acabar de decorar la cartolina, vam posar "Taller de Manualitats" perquè quedés el record d'on ho havien fet.

Només una coseta... Si ho feu a casa, tingueu preparades les tovalloletes perquè quan tot just treguin les mans es puguin netejar, sinó imagineu-vos com poden deixar tot allò que toquin... 

Espero que us hagi agradat!

Fins la propera!!!

Irene

La història d'en Pupi...

Hola mares i pares!

Avui us presento una activitat molt especial perquè és totalment diferent a la resta fetes fins ara. L'objectiu principal d'aquesta sessió ha estat deixar fluir la imaginació dels nens i nenes i així incentivar la creativitat. 

Entre la Marta i jo els hi hem explicat la història d'en Pupi, un peix que viu sol al mar i que no té cap amic. A més a més, és un peix molt tímid i que, per tant, li costa molt relacionar-se i donar el primer pas. 

Entre tots hem arribat a la conclusió que el pobre Pupi no pot quedar-se més temps sol al mar perquè igual que nosaltres tenim amics, ell també mereix tenir-ne. Així que tenint clar el punt de partida, només calia posar-se a treballar. 

La idea estava clara: dibuixar peixos i caracteritzar-los, tant físicament com amb el nom i en l'hàbitat on viuen. 

És una activitat que m'ha agradat moltíssim dur a terme amb nens i nenes d'aquesta edat perquè m'he sorprès jo mateixa de la quantitat d'idees que tenen els més petits i que, de vegades, per les circumstàncies que ens envolten, no deixem que acabin d'explotar aquesta vessant artística. 

Els resultats, en aquesta sessió, han estat el menys important ja que, com he dit abans, estimular la creativitat era, per nosaltres, el repte a superar (i crec, des del meu punt de vista, que l'hem superat amb nota!). 

Si teniu temps, no deixeu l'oportunitat de provar un exercici com aquest a casa. Estic convençuda que us treurà més d'un somriure... 

Perquè pogueu veure els nous amics del Pupi us deixo les fotos per aquí. Segurament un preguntareu perquè els vostres fills i filles no els han portat a casa... Aquí teniu la resposta: la història d'en Pupi és real, així que tots els amics que s'han inventat, a aquestes hores ja deuen estar amb ell. No sabeu la il·lusió que els hi ha fet quan els hi he dit que els portaria al mar perquè poguessin conèixer a aquest peix tan vergonyós... 

Potser a l'estiu us els trobeu per la platja de Vilanova!

La màgia dels nens sempre ens envolta... No ho oblideu!

Una abraçada forta per tots!

Irene